Las Gestiones internacionales de la República y la no intervención / Ricardo F. J. Miralles Palencia
Miralles Palencia, Ricardo F. J.


En: 142089 La Batalla del Ebro : perspectivas y balance : actas del Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro, 70 años después. Móra d'Ebre, 24-27 de julio 2008. Vol. I. Tarragona : Arola, 2011. p. 131-146

La Partició de Catalunya : història rocambolesca del Tractat dels Pirineus (1658-1660) / Michel i Annie Bougain ; traducció: Aleix Renyé, Roser Carol
Bougain, Michel


Barcelona : Rafael Dalmau, 2021
279 p. : il. ; 20 cm (Bofarull, 33) 
Índex i referències bibliogràfiques . Títol original: Le partage de la Catalogne : histoire rocambolesque du traité des Pyrénées : 1658-1660 .
ISBN 9788423208661

A partir de l'estudi de la correspondència del cardenal Mazzarino, primer ministre francès en temps de Lluís XIV, i del diari d'Atto Melani, un agent del cardenal, així com de la recerca en moltes altres fonts, com per exemple les de l'Arxiu General de Simancas, els autors aprofundeixen en les negociacions que, entre 1658 i 1660, van produir-se abans i després de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que va dividir Catalunya entre el Regne de França i la Monarquia Hispànica. (Editorial).

Cataluña en la crisis europea (1931-1939) : ¿Irlanda española, peón francés o URSS mediterránea? / Aranau González Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Lleida : Milenio, 2021
652 p. ; 24 cm (Alfa, 75) 
ISBN 9788497439305

És Catalunya el centre d'Espanya i Barcelona la seva "autèntica" capital? És possible interpretar i analitzar la història de l'Espanya republicana (1931-1939) sense situar el focus en els vaivens polítics, socials i culturals catalans? La resposta és simple i inequívoca: no. Almenys això és el que desprèn d'un exhaustiu estudi dels informes diplomàtics i de la premsa mundial d'aquells fulgurants anys. De la mirada estrangera sobre Espanya i de com aquesta va ser transmesa als governs i opinions públiques. I és que durant la convulsa dècada dels anys trenta del segle XX, mentre Europa s'enredava en els prolegòmens de la II Guerra Mundial, alguns escenaris perifèrics van gaudir d'un protagonisme inesperat. Perquè a Catalunya hi havia dos grans focus d'inestabilitat que podien fer esclatar Espanya: el catalanisme governamental potencialment independentista i el obrerismo anarquista. Perquè la política catalana, més enllà d'Espanya, era política europea i així es va interpretar. És el resultat d'un minuciós treball de documentació en diversos arxius europeus i americans. Però també suposa una mirada fresca i suggeridora en el panorama historiogràfic. (Editorial).

Francesc Pi i Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894 / Josep Pich i Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


Barcelona : Bellaterra, cop. 2008
505 p. ; 22 cm (Alborán) 
Referències bibliogràfiques. Inclou els articles de Francesc Pi i Margall publicats al semanari El nuevo régimen de 1893-1894.
ISBN 9788472903951

Francesc Pi i Margall és una figura clau per a comprendre la gènesi, evolució i crisi del republicanisme federal espanyol en la segona meitat del segle XIX. En 1891 va fundar el setmanari El Nou Règim, des del qual va exercir de consciència moral minoritària de la societat espanyola de finals del segle XIX, en impulsar des de la seva periòdic campanyes molt impopulars, com les crítiques a l'imperialisme en general i al conflicte de Melilla en particular, quan s'estaven desenvolupant les diferents tendències africanistes que no dubtaven a afirmar que el futur d'Espanya estava a Àfrica i especialment al Marroc. La mescla de patriotisme espanyol i d'odi a l'enemic secular va implicar que la guerra de Margallo (o Guerra Chica) tingués amplis suports entre tots els grups socials i ideològics d'aquell període. El conflicte va mobilitzar a la diplomàcia de les principals potències imperialistes, perquè una guerra hispà-marroquina podia desequilibrar l'statu quo europeu. La crisi de Melilla, tan breu com costosa, no va generar cap resultat positiu, i va anunciar la crisi finisecular que va acabar amb la major part de les restes de l'imperi colonial espanyol. (Editorial).

"Yo catalán, ­pero no ejerzo!" Un diplomàtic al servei del franquisme : Tomàs Suñer Ferrer / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 8 (2018) , p. 123-130 : il. (Història i Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article ressegueix l'actuació d'un diplomàtic català en el nord d'Àfrica durant la Guerra Civil i el seu pas per distintes ambaixades de Llatinoamèrica i els ministeris d'Afers Exteriors i Indústria i Comerç.

Antonio Agustín y la presencia española en Inglaterra : 1555 / Henry Kamen
Kamen, Henry


En: 034677 Jornades d'Història: Antoni Agustí (1517 - 1586) i el seu temps: Resum. Tarragona 1, 2, i 3 maig 1986. Tarragona : [Hemeroteca Caixa de Tarragona], 1986. p. 67-66

Catalunya a Bèlgica. Història del Casal Català de Brussel·les (1930-2020) / Jordi Bohigas Maynegre
Bohigas i Maynegre, Jordi


[Barcelona] : Editorial Afers : Institut Ramon Muntaner, 2020
243 p., 14 làm. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 5) 
V Beca de Recerca Històrica Terra d'Ateneus, 2019. Bibliografia i fonts. Annex.
ISBN 9788416260881

El llibre examina l'associacionisme cultural dels catalans a l'exterior a partir d'un estudi de cas: la història del Casal Català de Brussel·les des de la seva fundació, a final de 1930, fins al present. Investigant les fonts documentals i orals existents, l'autor aconsegueix realitzar el perfil històric de l'entitat de referència social i cultural dels catalans de Bèlgica, tot situant el seu naixement en el context de la creació d'altres entitats catalanes d'arreu del món. La història del Casal Català de Brussel·les està marcada pel pes dels exilis, els diferents interessos de l'emigració i les tensions polítiques de la metròpoli. Així mateix, l'entitat ha guanyat pes o ha decaigut al ritme dels moviments demogràfics procedents de Catalunya i s'ha adaptat a les necessitats i demandes de la colònia catalana de cada moment que, des dels anys 70, adquireix un dinamisme singular derivat de la capitalitat europea de la ciutat. En les darreres dècades, la tasca de difusió i projecció de la llengua i la cultura catalanes ha donat pas a una major importància de les funcions socialitzadores i comunitàries, en un nou món marcat pel canvi tecnològic i l'escurçament de les distàncies entre la Catalunya exterior i la interior. (Editorial).

Carta de col·laboració transfronterera entre els ajuntaments d'Estavar i de la vila de Llívia = Charte de collaboration transfrontalière entre les municipalités d'Estavar et de la ville de Llívia / Ajuntament de la vila de Llívia, Departement des Pyrénées-Orientales, Mairie d'Estavar

Ajuntament de Llívia.


[Llívia?] : [l'Ajuntament : le Mairie], [1991?]
[24] p. ; 28 cm
Text bilingüe català-francès.

Ferran II i la Corona d'Aragó / edició a cura d'Ernest Belenguer i Cebrià

Ferran II i la Corona d'Aragó (2016 : Barcelona )


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2018
478 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 108) 
Referències bibliogràfiques. Notes. Recull de les ponències presentades al congrés, celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499654324

Aquesta publicació, a cura d'Ernest Berenguer i Cebrià, correspon al número CVIII de la col·lecció "Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica" i recull les ponències presentades al congrés celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de Ferran II. Entre molts d'altres, hi trobem les ponències d'Antoni Furió, Gabriel Jover-Avellà, Miquel J. Deyà Bauzà, Jaume Dantí i Riu o David Igual Luis, que presenten estudis i investigacions sobre el rei i la Corona d'Aragó, a partir de sis àrees de treball: l'economia, la composició de la societat, la religió, les institucions polítiques, la cultura i la política exterior. També s'analitza la figura de Ferran II aportant diverses visions historiogràfiques. (IEC).

Flames a la frontera : Catalunya i la Gran Guerra : Museu d'Història de Catalunya, del 29 de juny al 18 de novembre de 2018 / coordinació: Raquel Castellà



Barcelona : Museu d'Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2018
167 p. : il. col. ; 24 cm
Bibliografia. Conté: La Catalunya cultural i política del 1898 al 1914 / Jordi Casassas; "Una època fantàstica": l'economia espanyola davant de la Gran Guerra / Miguel Martorell Linares; La guerra dels intel·lectuals catalans / August Rafanell; L'últim "nou" ofici del món d'ahir: el corresponsal de guerra / Xavier Pla; Espies i diplomàcia a Espanya durant la Gran Guerra / Eduardo González Calleja; Catalunya en la guerra pel control del mar / Carolina García Sanz; Catalunya a Europa, Europa a Catalunya (1914-1918) / Xosé M. Núñez Seixas; Els que van anar a la guerra: els voluntaris catalans i la quimera d'una Catalunya en guerra / Joan Esculies i David Martínez Fiol; La triple ofensiva reformista-revolucionària de l'estiu del 1917 / Eduardo González Calleja; Les dones i la Gran Guerra / Gregor Siles; Fragmentació a la carta: dos mapes per entendre la postguerra de 1918-1923 / Enric Ucelay-Da Cal; Les memòries de la Gran Guerra / Maximiliano Fuentes, Francesc Montero i Judit Pujol. Textos en català, resums en castellà, anglès i francès.

La Gran Guerra va modificar el continent europeu i una part significativa del món. Es va iniciar a l'agost del 1914 i va acabar amb la vida de més de vuit milions de soldats i un ingent nombre de civils. L'Estat espanyol es va mantenir neutral durant tota la contesa. No obstant això, a la Catalunya de la Mancomunitat acabada de néixer i amb Barcelona com a epicentre, el conflicte va tenir conseqüències sobre el conjunt de la societat: va afectar l'economia, la política, la cultura i la premsa diària, que, al seu torn, va ser objecte de pressions diplomàtiques i propagandístiques. En l'ordre internacional, la simpatia aclaparadora dels catalans pels aliats es va manifestar a través de l'allistament de voluntaris a la Legió estrangera francesa, un gest que a Catalunya assoliria un caràcter mític. Arran de la commemoració del centenari del final de la guerra, aquesta exposició detalla els vessants principals de l'impacte del conflicte sobre una Catalunya oficialment neutral, i mostra les memòries plurals d'aquesta guerra que han perviscut fins avui. Fa un segle les flames eren a la frontera; avui, encara en veiem el fum. (Editorial).

Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona Catalanoaragonesa a l'edat mitjana / direcció: M. Teresa Ferrer i Mallol, Manuel Riu i Riu



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2009-
Volums (503 pàgines) : map. ; 27 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 83, 106) 
Bibliografia. Índex. Conté: Volum 1.1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians, 1067-1213 / estudis de Pere Benito i Monclús i M. Teresa Ferrer i Mallol ; corpus documental a cura de Pere Benito i Monclús, Pilar Sendra i Beltran i Carles Vela i Aulesa ; amb la col·laboració de Rafael Ginebra i Molins, Roberto Pili i Esther Redondo García -- Volum 1.2. Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l'Àndalus (segle XI-1213) / estudis de M. Teresa Ferrer i Mallol, Nikolas Jaspert, Manuel Riu i Riu i Carles Vela Aulesa ; corpus documental a cura de Carles Vela Aulesa ; amb la col·laboració de Pere Benito i Monclús, Rafael Ginebra i Molins, Teresa Huguet-Termes, Roberto Pili i Pilar Sendra i Beltran. Textos en català i llatí.
ISBN 9788492583775 (conjunt)
ISBN 9788492583782 (volum 1)
ISBN 9788499654188 (volum 2)

L'any 2009 es va publicar el volum I.1 de Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana, dins del projecte de recerca de llarga durada de l'Institut d'Estudis Catalans, dirigit per M. Teresa Ferrer i Mallol, titulat Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d'Aragó. Aquell primer volum estava dedicat als tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians des de 1067 fins a la mort del rei Pere el Catòlic en 1213. Ara aquest volum I.2 estudia la unió dinàstica del Principat de Catalunya amb el regne d'Aragó i analitza tant la política ibèrica del comtat de Barcelona i després de la Corona d'Aragó com les relacions amb l'Àndalus des del segle XI fins a 1213.

Jordi Pons i Pujol / Jordi Sardans ; fotos: Francesc Rubí
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 250 (gener 2010), p. 25-28 : il. (L'Entrevista) 

Diplomatari de Pere el Gran. 2 : relacions internacionals i política exterior (1260-1285) / edició i estudi a cura de Stefano M. Cingolani



Barcelona ; [Lleida] : Fundació Noguera : Pagès, 2015
835 p. ; 24 cm (Diplomataris, 68) 
Índexs toponímic i onomàstic. Bibliografia. Text en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499756226

Aquest segon volum del diplomatari, recull documents relatius a la política exterior i a les relacions internacionals procedents dels registres de la Reial Cancelleria; s'hi inclouen també els documents procedents d'un qüern conservat al fons Varia de Cancelleria. Es publiquen ordenats: relacions amb la Corona de Castella, amb el regne de Mallorca, amb el regne de Navarra,amb el regne de Portugal, d'Anglaterra,França ,amb Carles d'Anjou, amb els diferents estats i nobles italians, amb el papat, amb el món musulmà i altres relacions més esporàdiques. (FN).

La Fascistización de las escuelas italianas en el extranjero. El caso de Barcelona (1922-1929) = The fascistization of the italian schools abroad. The case of Barcelona (1922-1931) / Rubén Domínguez Méndez
Domínguez Méndez, Rubén


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 33 (2014) , p. 231-253 (Estudios) 
Número monogràfic: "La construcción histórica de la formación profesional. Una mirada internacional". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Les escoles italianes a l'estranger van sofrir el seu fascistización progressiva des de 1922. Això va obrir un nou canal de propaganda de la ideologia totalitària en uns centres vitals per a la formació de la joventut. En aquest article es fa un estudi de cas sobre aquests processos a l'estranger -que no han rebut suficient atenció per la historiografia- focalitzat a la ciutat de Barcelona. Hem utilitzat documentació arxivística per conèixer els passos donats en els següents aspectes: situar les escoles en l'òrbita feixista, exercir una fèrria vigilància sobre els docents, establir un nou programa educatiu i introduir als estudiants en l'organització juvenil feixista.

La Ocupación española del Rosellón en 1815 / Matías Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 251 (2015) , p. 725-752
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

El present article explica la invasió del departament francès dels Pirineus Orientals per tropes espanyoles dirigides pel general Castaños a la fi d'agost de 1815, en el context de la derrota de Waterloo i posterior ocupació de França pels aliats de la Setena Coalició. Es completa amb la presentació de la situació anterior a Waterloo a la província de Catalunya, la preparació de la citada invasió, i les conseqüències de la mateixa, tot això emmarcat en la política exterior del govern de Fernando VII. Les fonts utilitzades són els lligalls de l'Arxiu Històric Nacional (Madrid) que es refereixen a aquest episodi, i la bibliografia especialitzada. L'objectiu del treball ha estat el de relatar un succés poc conegut, esdevingut poc després del final de la Guerra de la Independència, per posar en relleu l'escassa i indecisa política exterior espanyola de l'etapa del Congrés de Viena. La invasió napoleònica havia accentuat la crisi interna espanyola i el declivi internacional del país. Tot això es reflecteix en l'ocupació del Rosselló i la ràpida retirada ordenada pel general Castaños.

Imatge oficial i política francesa respecte la Catalunya espanyola, 1895-1914 [Fitxer informàtic] / Jordi Pons Pujol ; [dirigida per Borja de Riquer]
Pons i Pujol, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 recurs electrònic
ISBN 9788449062629

La construcció de l'Estat liberal espanyol al segle XIX va topar amb una Catalunya on predominaven forces socials i polítiques opositores. Era, a més, el centre econòmic més dinàmic de la península i on hi arrelaven amb més força els corrents culturals nascuts més enllà del Pirineu. Les potències europees no podien ignorar l'especificitat catalana, que en el cas de la República Francesa plantejava reptes afegits: l'existència del Rosselló, la Catalunya francesa; la presència d'una de les colònies de ciutadans francesos a l'estranger més nombrosa i amb interessos econòmics més destacables; i el veïnatge fronterer. L'estudi que presentem ha volgut analitzar la visió de Catalunya que es va formar el govern francès a partir dels seus agents diplomàtics en una etapa clau com és la de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, en què el catalanisme polític pren volada i esdevé un fenomen polític d'ampli suport social. L'objectiu ha estat detallar la imatge o les imatges que aquests agents diplomàtics transmeteren i veure si acabaren fixant-se en uns clixés perdurables en el temps. A més, s'ha intentat esbrinar quines actituds generaren, quines mesures polítiques es van prendre i si es pot parlar d'una "política catalana" de França. La recerca s'ha fet essencialment en arxius públics francesos, i en menor mesura, en arxius espanyols i catalans. En el seu transcurs hem anat descobrint la importància que les autoritats franceses van donar al moviment obrer català, amb els corrents de caràcter revolucionari de manera destacada. Al llarg de l'estudi es presenten els paràmetres a partir dels quals es va fer el seguiment d'aquest obrerisme revolucionari i s'ensenya com va condicionar les relacions franco-espanyoles. Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs. El primer analitza la imatge oficial i la política franceses respecte la identitat catalana i el moviment catalanista, distingint entre la visió que transmetien els agents consulars de Barcelona, Tarragona i Palma, i l'ambaixador francès a Madrid. Especialment ric en matèria d'anàlisi ha estat l'episodi de l'assalt militar al Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la constitució de la Solidaritat Catalana. Ha estat profitós el coneixement obtingut de les iniciatives catalanistes desenvolupades a París, poc conegudes en general. El segon bloc estudia el seguiment i les mesures que la república francesa va adoptar respecte l'obrerisme revolucionari català, tant a Catalunya com en els col·lectius refugiats a França fugint de la repressió espanyola. S'ha pogut comprovar el protagonisme absolut dels anarquistes catalans en els complots revolucionaris de la colònia espanyola a França, la seva vinculació estreta amb el que succeïa a l'interior de Catalunya, i la seva inserció en els corrents europeus antimilitaristes i del lliure pensament del moment Les actituds dels governs estrangers respecte la realitat nacional catalana és encara un camp poc explorat. El seu impacte en les relacions internacionals també.

Papel estratégico y logístico de Barcelona en las redes mediterráneas de servicios secretos de la monarquía de Felipe II, 1556 - 1598 / Séverine Valiente
Valiente, Séverine


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 21 (2014) , p. 263-272
Número monogràfic: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813. Notes a peu de pàgina.

"Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre" : Claus de la negociació d'Utrecht / Joaquim Albareda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 77-101 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La signatura de la Pau d'Utrecht (1713), que posava fi al llarg conflicte internacional iniciat el 1702, establí un nou equilibri europeu. Analitzarem com es van dur a terme les negociacions entre els plenipotenciaris de Felip V i els de la Gran Bretanya, sempre condicionades pels preliminars secrets que França i la Gran Bretanya havien negociat abans i que van comportar la pèrdua per part de la monarquia hispànica de Gibraltar, Menorca, els Països Baixos, Milà, Nàpols, Sicília, Sardenya i Sacramento, a banda d'importants concessions comercials als britànics (asiento de negros i navío de permiso a les Índies). Altres assumptes, en canvi, van quedar pendents de resolució, com el principat i la sobirania per a la princesa dels Orsini i el Cas dels Catalans, que van reaparèixer amb força a les converses de Rastatt.

La Cuestión de los Pirineos a comienzos de la Edad Moderna : El intento imperialista de Gastón de Foix / Juan Reglà Campistol
Reglà i Campistol, Joan


Barcelona : Instituto Jerónimo Zurita (C.S.I.C.) : Universidad de Barcelona, Centro de Estudios Históricos Internacionales, 1951
31 p.
Separata de: Estuios de Historia Moderna; V.1: Relaciones Internacionales de España con Francia e Italia, 1951. Referències bibliogràfiques.

Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya

Consell Assessor per a la Transició Nacional de Catalunya.


Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2014
2 vols. (1397, 136 p.) ; 30 cm
ISBN 9788439391845

Compendi de 18 informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, que donen informació a la ciutadania sobre el procés constituent, la possible organització de Catalunya com a nou Estat i la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol, la Unió Europea i la comunitat internacional. Distribuïts en tres grans blocs temàtics, analitzen: en primer lloc, la consulta i el procés que hauria de portar a la creació del nou Estat; en segon lloc, les estructures d'estat necessàries per començar a actuar com a tal estat. En últim terme, un tercer bloc analitza les relacions que hauria de mantenir el nou Estat amb l'Estat espanyol, amb la Unió Europea i amb la restat de la comunitat internacional.